Pla quinquennal de Manel

Dormies mig agafada al meu braç
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat
Has obert un ull mandrós i callat
I has tornat al teu somni privat
Pujava el cafè i ens he recordat
Ballant a una platja amb barrets mexicans
La cara que feies al anar girant
Crec que era de felicitat
Crec que era de felicitat

De moment no et riuré més les gràcies
Per una vegada he entès el que cal
Passi-ho bé, que m'esborro del mapa
Per preparar a l'ombra un gran pla quinquennal

Sento que et despertes, et vinc a buscar
Nena tens cafè, vols que torri pa?
Al diari rés massa estimulant
Mica en mica ja et vas despertant
I fumes mirant els cotxes passar
T'entregues a l'aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far
Jo que mai he estat home de mar
Jo que mai he estat home de mar

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus
I, el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nus
Pel tercer guardo l'antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu
I, pel quart, l'edició limitada folrada amb vellut
I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús
Trauré pit, ensenyaré la corbata, i llavors, bonica
Dependrà de tu
I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús
Trauré pit, ensenyaré la corbata, i llavors, bonica
Dependrà de tu
I llavors tot dependrà de tu