Viatge a Itaca de Lluís Llach

Com t'ho podria dir perquè et fos senzill
I et fos veritat
Que sovint em sé tant aprop teu, si canto
Que sovint et sé tant aprop meu, si escoltes
I penso que mai no he pogut ni dir-t'ho
Que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo
Que junts hem caminat
En la joia junts
En la pena junts
I has omplert tant sovint el buidor dels meus mots
I en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc
Per tot això i coses que t'amago
Ara vull agraïr-te tant temps que fa que t'estimo
T'estimo, si
Potser amb timidesa
Potser sense saber-ne
T'estimo
I et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego
Si em negues la tendresa
T'estimo
I em sé feliç
Quan veig la teva força
Que empeny i que es revolta
Que jo...
Que passaran els anys i vindrà l'adéu
Com així ha de ser
I em pregunto si trobaré el gest correcte
O sabré acostumar-te a la teva absència
Però tot això serà una altra història
Ara vull agraïr-te tant temps que fa que t'estimo
T'estimo, t'estimo, si
Potser amb timidesa
Potser sense saber-ne
T'estimo
I et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego
Si em negues la tendresa
T'estimo
I em sé feliç
Quan veig la teva força
Que empeny i que es revolta
Que jo...
T'estimo